|
.
INTRODUCCIÓ
L'informe que teniu a les vostres mans és fruit de la nostra inquietud per levolució de la indústria tèxtil a Catalunya i, en concret al Lluçanès, un territori amb especificitats pròpies.
El sector tèxtil proporciona un elevat nivell docupació als treballadors i les treballadores del Lluçanès, raó per la qual levolució daquest sector té grans conseqüències econòmiques, socials i laborals en el territori. La descripció, anàlisi i evolució de totes aquestes variables és lobjecte daquest informe, així com lelaboració duna sèrie de propostes destinades a aminorar els efectes negatius que es detecten.
En un primer terme, es descriuen les característiques socioeconòmiques del Lluçanès en base a lanàlisi municipi a municipi, ja que les dades estadístiques no estan disponibles en base a aquesta unitat territorial. El Lluçanès es concep doncs, estadísticament parlant, com a unitat de municipis.
En segon terme, es fa una descripció i anàlisi de les característiques de la població, així com de les insfrastructures existents al territori.
Per últim, i a partir de les característiques detectades, es fa una anàlisi de les seves conseqüències negatives, i una proposta a les administracions competents per al desenvolupament de la comarca.
CARACTERÍSTIQUES SOCIOECONÒMIQUES DEL LLUÇANÈS
El sistema productiu i locupació. El sector tèxtil
El sistema productiu del Lluçanès, atenent al nivell docupació ofert, es caracteritza per la rellevància dels sectors industrial i agrícola i pel poc desenvolupament del sector serveis, que mostra una forta dependència de nuclis urbans de fora del territori.
Aquest darrer sector gaudeix duna diversificació incipient basada en lhosteleria, el turisme rural i la valoració del patrimoni cultural i natural. El seu potencial de desenvolupament és molt elevat, amb la consegüent creació de llocs de treball que daixò sen deriva.
Locupació que sofereix actualment al territori depèn del sector industrial i lactivitat predominant daquest sector és la tèxtil. Fins i tot, leconomia de Sant Bartomeu del Grau depèn, en concret, duna sola empresa dedicada a aquesta activitat.
Lestructura empresarial es caracteritza per lelevat nombre de microempreses i pimes. Encara que el sector predominant sigui la indústria, una anàlisi de les empreses existents ens mostra una diversificació de lactivitat econòmica.
Segons el Directori dempreses del Lluçanès de lany 1999, a la comarca existeixen 765 empreses. Tot i que el sector predominant és la indústria, hi ha més empreses daltres sectors, fet que demostra que aquestes iniciatives poden desenvolupar-se en el futur i ser font creadora docupació.
Pel que fa al nombre dempreses del sector industrial, si les desglossem per les activitats que realitzen, arribem a la conclusió que, del total de 131 empreses del sector, 53 són del tèxtil.
El predomini del sector tèxtil queda encara més de manifest si considerem el nombre de treballadors daquestes empreses. A partir de les dades recollides per lÒrgan Autònom Local El Grau, referides a lany 2000, podem afirmar que les cinc empreses de més de 50 treballadors existents al Lluçanès pertanyen al sector tèxtil i ofereixen un total de 1.460 llocs de treball. El tèxtil també és rellevant en el grup dempreses dentre 25 i 50 treballadors: tres de les sis empreses daquestes característiques pertanyen a aquest sector i ofereixen un total de 86 llocs de treball.
Lany 1.996 el nombre de llocs de treball que oferia el territori era de 3.665. La situació no ha variat excessivament, raó per la qual podem extrapolar que aproximadament el 42% dels llocs de treball els ofereixen 8 empreses més grans de 25 treballadors que pertanyen al sector tèxtil. En concret, al municipi de Sant Bartomeu del Grau més del 85% (aproximadament) dels llocs de treball els ofereix una sola empresa del sector tèxtil. Només una sola empresa, com és Hilados y Tejidos Puigneró proporciona 807 llocs de treball.
Respecte a levolució de locupació, la pèrdua de llocs de treball és constant, degut principalment a la destrucció docupació en el sector tèxtil, que sha convertit en un degoteig constant en els darrers anys. La crisi de Puigneró (des de gener de 2001 fins a la primera setmana de desembre de 2002), entre baixes voluntàries i expedients docupació, ha destruït 672 llocs de treball.
Crisis com aquesta, que afecten en la seva majoria dones, posen al descobert la debilitat del mercat de treball de la comarca, que és incapaç de recol·locar unes treballadores que han passat tota la seva vida laboral en el sector tèxtil, i que no tenen la formació necessària per trobar un lloc de treball fora del sector que, a més, requeriria realitzar un desplaçament que és de per sí difícil degut al dèficit en infrastructures de comunicació.
Així doncs, la pèrdua de llocs de treball en el sector tèxtil afecta greument la comarca, degut a la rellevància que el sector té en la seva evolució econòmica i social. Lefecte de la globalització i de lobertura de mercats posa en serioses dificultats el futur socioeconòmic de la comarca.
La població del territori. Les infrastructures
El Lluçanès té 8.431 habitants i està composat per 12 municipis. El grau denvelliment i de dispersió de la població, així com el nivell de despoblament del territori, és molt més gran que al seu entorn. Sense comptar Sant Bartomeu on radica una fàbrica que ocupa molts treballadors, la població de més de 65 anys representa el 22% del total de la població (a Osona, el 17.1%, i a Catalunya, el 16.2%).
Conèixer el nivell formatiu dels residents al territori és interessant a lhora de plantejar-se les polítiques docupació.
Respecte al nivell destudis dels residents podem afirmar que, en general, és més baix que el de les comarques centrals i que el de Catalunya. Hi ha un percentatge molt més elevat de persones que tenen estudis primaris que no pas de persones amb estudis mitjans o superiors.
No existeixen cicles formatius a lInstitut de Prats. El projecte curricular, que només permet accedir al Batxillerat és una de les principals causes de que els joves marxin del territori, amb el consegüent perill de despoblament.
Pel que fa als perfils professionals, és remarcable la major proporció de treballadors de treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres. Daltra banda, hi ha pocs treballadors que tinguin un perfil professional relacionat amb el sector serveis (tècnics, administratius, venedors, altres).
La població activa del Lluçanès és de 3.575 persones, majoritàriament majors de 45 anys. Respecte a la població inactiva que pot ser potencialment activa, el grup que hi té més presència és el col·lectiu de dones de més de 30 anys i el de joves estudiants.
Existeix un important dèficit dinfrastructures, sobretot del transport. El Lluçanès està molt lluny de lEix Transversal i de les principals vies de comunicació. Està previst construir un enllaç amb lEix fins a Olost. Leix Vic-Berga que creua la comarca encara està molt lluny désser una realitat.
Aquest dèficit dinfrastructures és una de les causes que condicionen i posen en perill el seu progrés.
En definitiva, la peculiar estructura social i econòmica, el localisme extrem dalguns dels seus ajuntaments, la dependència administrativa dOsona, Bages i Berguedà, no han permès generar una capacitat de definició dun projecte de desenvolupament integral per al Lluçanès.
CONCLUSIONS
El ritme de destrucció docupació a la indústria tèxtil, que és la que ocupa més treballadors a la comarca del Lluçanès, té greus conseqüències en termes de despoblament del territori i de pèrdua de la cohesió territorial de Catalunya, clau de competitivitat del nostre país.
Les causes són que el sistema productiu del territori no pot absorbir els llocs de treball que es destrueixen. Aquesta situació afecta en gran part les dones, la mà dobra majoritària del sector tèxtil.
La dificultat de reinserció de les dones que queden a latur és molt difícil, ja que són treballadores amb poca formació i amb poc bagatge professional, en el sentit que shan passat tota la seva vida laboral treballant en el tèxtil.
Daltra banda, el poc desenvolupament del sector serveis a la comarca, fa que lopció duna altra feina requereixi uns desplaçaments mínims de 60 Kilòmetres, que no solucionen el problema econòmic, degut als sous que sestan pagant. En ocasions, les treballadores que es troben sense feina opten, desanimades, per no buscar-ne i desapareixen de totes les estadístiques: es converteixen en població inactiva. Això provoca una disminució de la renda de la comarca, que fa que disminueixi el consum, principal factor de creixement duna economia.
Si no sadopten mesures que fomentin el desenvolupament endògen del territori, la conseqüència natural serà el despoblament del territori. De fet, en lactualitat, podem afirmar que hi ha més gent que marxa fora del territori de la comarca (dedats compreses entre els 30 i els 40 anys), que no la que hi ve a viure.
La despoblació pot anar en augment si es segueix destruint ocupació, i no es pren cap mesura per la diversificació del sistema productiu.
PROPOSTES PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA COMARCA
Davant la situació descrita, és necessària la implicació de les Institucions Públiques competents en el desenvolupament del territori, a través de les següents mesures :
Implicació de la Generalitat en el Pla de Viabilitat de lempresa Puigneró i en el futur dels seus treballadors.
Mesures preventives, que evitin que la crisi dun sector o duna empresa tinguin unes conseqüències tan negatives en termes de destrucció docupació: creació dun òrgan tripartit dassessorament a empreses immerses en processos de reestructuració.
Creació duna Agència de Suport a lEmpresa, a nivell territorial, amb la voluntat dintervenció, amb les següents competències:
1.- detecció de les deficiències estructurals de les empreses radicades en el territori, ajudar en la millora de la seva gestió i, en el moment de crisi, donar sortida, tant a lempresa com als propis treballadors, impulsant la formació profesional adequada i gestionant els plans de reindustrialització.
2.- Lobservació permanent de la realitat empresarial i sectorial a Catalunya, i en particular de les actuacions i moviments de les empreses transnacionals.
3.- Implicació en els plans de viabilitat de les empreses existents.
4.- Impuls de sectors econòmics emergents.
5.- Coordinació de polítiques fiscals i de sòl.
A la regió de Rhône-Alpes existeix un organisme amb aquestes funcions, lARAVIS, creat el 1990, gestionat per les organitzacions empresarials i sindicals i finançat per lAdministració competent.
Diversificació de lactivitat econòmica de la comarca que, actualment, està concentrada en el sector tèxtil amb les conseqüències ja descrites, per tal que la crisi dun sector no tingui unes conseqüències socioeconomiques tan negatives en el territori.
Una via per aconseguir aquest objectiu és a través de la potenciació dels recursos del territori en el marc dels nous filons docupació. En concret, al Lluçanès podem destacar la rellevància del sector del turisme, sector amb molta rellevància degut al seu potencial de creixement, i al seu efecte dinamitzador i destructuració del territori, i a la diversificació econòmica que comporta el seu desenvolupament. Daltres sectors amb potencial de creixement i, per tant, de creació docupació, són els següents:
- Prestació de serveis a la gent gran
- Gestió informàtica i telemàtica
- Escola de pastors
- Els nous bricallaires
- Introducció del cavall com a reclam turístic i educatiu
Potenciar la formació, adaptada a les necessitats de leconomia del territori, afavorint locupabilitat al llarg de tota la vida laboral.
Mesures de foment de leconomia social i dorientació als emprenedors.
Noves infrastructures de comunicació
|
